Institut Superior d’Investigació Cooperativa (ISIC-2012/022)
Institut Virtual Internacional de Traducció

Filologia, Traducció i Tecnologies de la Informació i la Comunicació al servei del coneixement dels clàssics valencians[1]

1. Els objectius d’un projecte per a la millora del coneixement filològic i la recepció dels clàssics de la cultura valenciana

En el món actual, les indústries de la llengua, la Traducció i la Traductologia aplicada poden ser eines fonamentals a fi de permetre una transferència efectiva del patrimoni cultural i cientificotècnic més enllà de les limitacions imposades per les llengües i, sobretot, les fronteres administratives. La Traducció, entesa com una disciplina aplicada de la Filologia i la Lingüística, és el millor pont per fer efectiva la interculturalitat i la transmissió efectiva de les idees. La traducció és el millor Mercuri per véncer les fronteres administratives, i permetre el coneixement entre les diverses cultures, llengües i literatures.

Així, ja no hi haurà fronteres: els textos dels “clàssics” europeus podran estar a l’abast, fins i tot en les seues edicions més antigues (princepes i fins i tot en facsímils), que poder resultar pràcticament introbables o inassequibles, i, a més, els “clàssics” europeus, convenientment traduïts estaran ja a disposició de tots els lectors. A més, podem dotar aqueixes edicions poliglotes d’”annexos” que les faran especialment interessants per als estudiosos: concordances i lematitzacions, índexs de freqüències, vocabularis, glossaris, elements multimèdia, recursos educatius, etc. En definitiva, hem de crear productes culturals marcats per l’excel·lència dels continguts i dels autors o investigadors, que resulten aptes per al públic especialista i, alhora, per al públic general. Això és el que desenvolupem actualment amb els projectes IVITRA i TRAMICTEK, respectivament, Institut Virtual Internacional de Traducció i la Xarxa Europea d’Excel·lència i STREP “Translation, Multilingualism, Information and Communication Technologies, and Transference of Knowledge”.

Es tracta d’una metodologia interdisciplinar i que té uns objectius que, tot i concretats quant a les obres de referència, poden ser fàcilment extrapolables i adaptables a altres autors que, en general, presenten unes condicions semblants a les que hem exposat anteriorment. Aquesta mena d’estudis ens poden aportar un coneixement més sòlid i fonamentat (diacrònic i sincrònic) de la història de la llengua de què es tracte. D’altra banda, poden fer possible l’estudi exhaustiu del lèxic de l’autor de què es tracte, de la seua fixació gràfica i de la seua càrrega semàntica, tot establint una perspectiva contrastada amb el lèxic d’altres autors coetanis. Finalment, ens poden oferir un referents històrics o clàssics (antics o també moderns) útils per a l’enriquiment de la coneixença de la teoria i praxi de la traducció.

2. Objectius, objectes d’interés preferent, productes concrets i beneficiaris potencials (i reals) del projecte “IVITRA”

2.1. Els objectius, objectes d’interés preferent

1. Realització de traduccions d’obres clau de la producció literària, d’assaig, científica i d’idees de les diverses llengües i cultures europees

2. Edicions i estudi de les traduccions que s’han realitzat d’una obra

3. Estudi filològic (literari, lingüístic i cultural) al voltant de les versions originals i les traduccions

4. Contextualització multimèdia de les versions originals i de les traduccions

5. Recerca, Formació i Especialització en Traducció i Filologia aplicada

6. Realització i Edició de Traduccions Multilingües

7. Realització d’estudis sobre el patrimoni cultural i literari romànic i europeu en general

8. Generació i Gestió de Productes Digitals i Multimèdia

9. Promoció exterior de les llengües, les literatures i la cultura europees

2.2. Productes concrets

· Banc de traduccions bilingües (Internet, CD-ROM [edició digital (o electrònica o virtual)] i/o en paper)

· Banc de traduccions multilingües (Internet, CD-ROM [edició digital (o electrònica o virtual)] i/o en paper)

· Banc de concordances, lematitzacions, bilingües i poliglotes (Internet, CD-ROM [edició digital (o electrònica o virtual)] i/o en paper)

· Estudis traductològics multilingües (Internet, CD-ROM [edició digital (o electrònica o virtual)] i/o en paper)

· Estudis filològics d’àmbit romànic i europeu en general

· Observatori i banc de recursos i solucions per a la traducció (neologismes, semàntica, estilística, terminologia, lexicografia, gramàtica contrastiva, etc.)

· Generació i gestió d’aplicacions multimèdia aplicades als multicorpora textuals multilingües: concordances, lematitzacions, motors de cerca. Programes informàtics generats fins al moment –a través de Kiobus Ingenieros—:

·  ConcorIVITRA®

·  ConcorAdList ®

·  Metaconcor ®

·  InterlinePro ®

·  Base multimèdia d’Imàtgens i Referencialitat Històrica de la Corona d’Aragó®

2.3. Beneficiaris potencials (i reals)

1. Per raons obvies, i en general, els investigadors i els estudiosos de la traducció

2. Els investigadors i estudiosos de les diverses llengües, literatures i cultures europees (filologia en general i les filologies particulars), amb especial èmfasi en les minoritàries, ja que ivitra pot contribuir a participar en el seu procés de recuperació en els àmbits d’ús social i públic, així com en l’extensió dels seus nivells de competència lingüística.

3. Els lexicòlegs, els lexicògrafs, els estudiosos de la morfosintaxi, de la semàntica i de la variació lingüística, en la mesura en què puguen aprofitar un corpus exhaustiu i fiable del material lingüístic d’un sector tan significatiu com el de referència

4. Els traductors i traductòlegs, que disposaran d’un extens corpus de traduccions d’obres d’autors, gèneres, èpoques i llengües de partida diverses, acarades amb els originals respectius. Això els permetrà disposar d’un autèntic banc de models, d’exemples, de recursos i de solucions concretes aplicables a la seua tasca

5. Les institucions actuals competents en matèria de fixació i normativització lingüística en les diverses comunitats lingüístiques

6. Les institucions públiques o privades que s’interessen pel desenvolupament d’eines informàtiques aptes per al treball lingüístic i es estudis literaris

7. Els estudiosos de la didàctica i la pedagogia aplicades a l’ensenyament de llengües, literatures i cultures, amb perspectiva contrastiva i, alhora, integradora, en contextos multilingües

3. El valors afegits del Projecte Institucional d’Investigació de la Universitat d’Alacant “IVITRA”

Fer una tasca així requereix la formació d’un equip de recerca necessàriament interdisciplinar, multilingüe i imponent, per nombrós i per l’alt grau d’excel·lència dels seus components. També cal comptar amb el suport estratègic d’altes institucions universitàries, científiques i de referència que donen suport científic i institucional a la tasca i, alhora, aporten els fons de què disposem, que una estricta gestió i optimització dels recursos econòmics per part d’IVITRA permet que no balafiem l’erari públic. La veritat és que, en aquest projecte, hem pogut aplegar aquesta trena quasi impossible i sense precedents a casa nostra [de fet i per a qui puga interessar, tota aquest planificació, així com IVITRA, està registrada formal i oficialment des de febrer del 2001]:

a) IVITRA aplega 150 investigadors de 29 universitats de 10 països europeus (a més dels EUA i el Canadà). El projecte de recerca de l’”Edició, digitalització i traducció d’obres valencianes”, que IVITRA desenvolupa amb el patrocini de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, aplega més de 30 investigadors –d’ací a poc en poden ser més— pertanyents a més 16 universitats de 8 països europeus i nord-americans.

b) El projecte de recerca de “Investigación y difusión de la actividad de traducción de obras literarias europeas”, que IVITRA desplega amb el patrocini de l’Instituto Cervantes, aplega, en la seua 1a fase, centrada en “Ausiàs March poliglota”, aplega 15 investigadors de 8 universitats de 7 països europeus.

c) La segona fase d’aqueix projecte que desenvolupa IVITRA amb l’Instituto Cervantes, se centra en “Tirant lo Blanch políglota”, (2006-2010), aplega 35 investigadors, de 18 Universitats de 10 països.

d) El projecte de recerca “Clàssics valencians multilingües”, que IVITRA realitza amb el patrocini de la Generalitat Valenciana (Conselleria d’Empresa, Universitat i Comerç) [GV05/180], aplega 13 investigadors de 7 universitats de 4 països europeus.

3.1. Ivitra(-UA) per al desplegament de projectes de recerca i accions especials de formació, investigació i transferència, segons regulació oficial (per orde cronològic de signatura)

3.1.1 Públiques

· Centro de Estudios Cervantinos (Alcalá de Henares, Madrid [2002])

· Institut d’Estudis Catalans (Barcelona [2003])rid [2004])

· Ajuntament de La Nucia (Alacant [2004])

· Ajuntament de Xixona (Alacant [2004])

· Anglo-Catalan Society (Reino Unido [2004])

· Acadèmia Valenciana de la Llengua (Valencia [2005])

· Associació Internacional de la Llengua i Literatura Catalanes (Barcelona [2005])

· Biblioteca Valenciana (Valencia [2006])

· École Nationale des Chartes (París, França [2007])

· Institució Milà i Fontanals-CSIC (Barcelona [2007])

· UIMP (Madrid, Santander [2007]) (ara com ara, en tramitació)

3.1.2 Privades

· Kiobus Ingenieros Informáticos [Alacant(2001)]

· Editorial Marfil, S.A. (Alcoy, Alacant [2001])

· Consell Regulador del Torró, la Xocolata i Derivats (Xixona, 2001)

· Asociación Nacional del Helado Artesano (Xixona, 2001)

· Centro de Lingüística Aplicada “Athenea” (Madrid [2003])

· Liceus.com, El portal de las Humanidades (Madrid [2004])

· Éditions Anacharsis (Tolosa de Llenguadoc, França [2005)]

· Fischer Verlage (Hamburg, Alemania [2005])

· The Edwin Mellen Press (Nova York, EEUU (2005)]

· Editorial Castalia (Madrid [2006])

· Editorial Cátedra (Madrid [2006])

· Ksiegarnia Akademicka (Cracòvia, Polònia [2006])

3.2 Universitats europees amb membres d’IVITRA i amb les quals hem establert o estem en tràmits ferms per a establir convenis formals per al desplegament d’accions específiques de recerca o de formació (vigents)

· Espanya: Universitat d’Alacant, Universitat Autònoma de Barcelona, Universidad de Alcalá, Universitat de Barcelona, Universidad Complutense de Madrid, Universitat de Girona, Universidad de Granada, Universitat de les Illes Balears, Universitat Jaume I, Universitat de Lleida, Universidad Nacional de Educación a Distancia, Universidad del País Vasco, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de València-Estudi General, Universidad de Zaragoza.

· Alemanya: Katholische Eischtätt Universität; Universität Freiburg am Breisgau

· França: Université Paul Valéry, Montpellier; Université Aix-en-Provence; Université de Paris IV-Sorbonne;

· Hongria: Universitat Eötvös Loránd de Budapest;

· Itàlia: Università di Roma Tre; Università di Pavia, Università Federico II di Napoli, Università Ca’ Foscari, Università degli Studi di Messina;

· Polònia: Universitat de Jagellonica, Cracòvia

· Portugal: Universidade de Lisboa

· Regne Unit: King’s College, Londres; University of Cambridge; University of Kent at Canterbury

· República Txeca: Universitat Carolina, Praga

· Rússia: Universitat Lomonosov, Moscou;

· Romania: Universitat de Bucarest, Universitat d’Iasi

3.3 Ajuntaments de la Nucia i Xixona (Alacant)
Ens permetem destacar també l’Ajuntament de la Nucia i l’Ajuntament de Xixona/Jijona que, amb el seu compromís i vocació universitaris –aquests municipis acullen sengles Seus Universitàries de la Universitat d’Alacant—amb la ciència, la llengua, la literatura, l’ensenyament i la cultura pròpia dels valencians contribueixen fermament al dia a dia de tot açò.

Són especialment remarcables les activitats promogudes per l’Ajuntament de la Nucia, seu física i institucional dels SIMPOSIS-CURSOS INTERNACIONALS DE TRADUCCIÓ DE CLÀSSICS VALENCIANS (I edició: 1-3 de desembre de 2005; II edició: 15-18 de novembre de 2006; III edició, novembre de 2007) i, des de fa ja XX edicions CURSOS DE SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA NUCIA, que representen la iniciativa degana en terres valencianes de vinculació d’un ajuntament i una universitat per a tractar amb plena independència, rigor i excel·lència qüestions candents de la situació sociolingüística del domini lingüístic del català, amb especial referència a l’àmbit valencià, i sense deixar de banda la perspectiva europea global.

4. Xarxes internacionals, projectes de recerca i formació universitària. Arguments de l’opció d’Ivitra

En la concepció i configuració de l’estratègia general d’IVITRA les accions de transferència i formatives són essencials, de la mateixa manera que la recerca. De fet, partim de la base que un dels objectius de la Universitat és la responsabilitat i el compromís amb una formació de qualitat fonamentada en una investigació d’excel·lència. En aquest mateix sentit, Abós Olivares & López Hernández (2000:121) i, més en concret, Balsa Martín (1997) indiquen que les institucions universitàries tenen un compromís amb la societat a la qual serveixen. Des d’IVITRA manifestem la vocació de contribuir a la formació de filòlegs, lingüistes, traductors, historiadors i docents amb suficients recursos i versatilitat en les competències lingüístiques i comunicatives, tant per al món de la docència, així com també i especialment per al de la recerca, sense deixar de banda altres ocupacions més diversificades i no menys específiques (edició –digital i “tradicional”- , traducció, dinamització lingüística, mediació intercultural, etc.) (LIBRO BLANCO FILOLOGÍAS, 2006; GARCÍA GALINDO, 1995; CEBRIÁN DE LA SERNA, 2000, KNIGHT, 2003).

La llista de les funcions de la Universitat és llarga, complexa i amb una clara incidència en la societat: ensenyament, recerca i transferència dels resultats, gestió dels recursos i del personal, dinamització social i cultural, suport tècnic i científic a les empreses i a les institucions públiques o privades, consultoria social, servei social i suport a les persones i als col·lectius amb menys recursos, establiment de xarxes d’excel·lència nacionals i internacionals de cerca i formació, crítica social, etc. El Informe Universidad 2000 (BRICALL, 2000) sintetitza aquestes funcions en tres:

· preservació i transmissió crítica del coneixement, la cultura i els valors (funció socialitzadora)

· revelació de les capacitats individuals (funció orientadora)

· augment de la basa de coneixement de la societat (funció investigadora i d’extensión cultural)

Completarem la panòplia de les funcions i competències –i obligacions- de la Universitat si atenem a allò que, amb no menys encert, aporta ZABALZA (2002) tot i prenent esment en la complexitat del món actual:

·Documentació,que implica garantir la funció de la Universitat com a generador , transmissor i garant de coneixements de tota classe.

·Creació de xarxes, que implica la utilització dels sistemes i mitjans de comunicació més variats i plurals perquè permeten una extensió màxima del coneixement de manera que puga arribar a tots malgrat les distàncies físiques, geogràfiques, socials, econòmiques, etc.

·Innovació,que implica que la Universitat esdevinga un dels principals focus irradiadors de progrés i innovació constants, en el vessant tècnic i el social. En aquest sentit, cal aprofitar al màxim l’autonomia i la disponibilitat de recursos de què gaudeix la universitat.

·Crítica quant als usos i abusos dels poders o dels processos de pèrdua d’identitat i aculturació individual, social i nacional.

No hem d’oblidar que «formar ≠ emmotllar» i que «formar ≠ conformar» i que, per això, parlem de «formació» i, a més, «universitària» (Zabalza, 2002: 42). Això mateix és vàlid quant a la recerca: «investigar ≠ emmotllar», «investigar ≠ conformar».

La formació i la investigació universitàries són conceptes i, alhora, realitats ben complexes. Podem resumir el que exposem en aquest punt si atenem un dilema presentat per Zabalza (2002) i que ens sembla clau es planteja en aquest cas:

· Dilema entre allò local i allò global (universal). Sense deixar de banda el nostre entorn immediat i la nostra tradició, hem d’activar tant com siga possible i pertinent un pensament global, és a dir, la incentivació de la universalitat inherent als estudis universitaris (MODEL EUROPEU D’EXCEL·LÈNCIA, 2001). Aquesta és la vocació de diferentes documents d’abast europeu, que denote l’inequívoc interés de les institucions polítiques (estatals i internacionals) i universitàries, concretat en iniciatives que intenten portar-lo a la pràctica, com l’Espai Europeu d’Educació Superior, fonamentat en la comunicació del Consell Europeu de Ministres amb competències en educació superior celebrat a Praga en maig de 2001 arran de la famosa Declaració de la Sorbonne (maig de 1998) i de la carta de naturalesa que li va donar el Procés de Bolonya (juny de 1999), i d’allò que la Presidents of Universities International Association ja proclamava el 1995. Por això, s’ha de treballar per a:

– Establir xarxes internacionals de recerca, docència i col·laboració, tant pel que fa als projectes de recerca, com pel que fa als cursos de postgrau (preferiblement d’alt rang, Màsters oficials o propis de les universitats, o d’Especialista universitari) i en els estudis de Tercer Cicle o Intineraris d’Investigació dels Programes Oficials de Postgrau interuniversitaris i interdisciplinaris (MEDINA RIVILLA & CASTILLO, 2003).

– Dur a terme intercanvis de professors i estudiants per a temes i matèries concretes (CEMBRANOS & MEDINA, 2003).

– Establir programes interuniversitaris per a la realització d’estudis i titulacions europees: Màsters i Tesis Doctorals europees (Docto­rat Europeu o Tesis en règim de doble tutela-direcció) (TAUCH & RAUHV ARGERS, 2002).

– Cursar part de la pròpia formació en altres centres nacionals i europeus (MODEL EUROPEU D’EXCEL·LÈNCIA, 2001).

– Dur a terme programes internacionals de formació i recerca a distància mitjançant Internet i generar portals educatius específics (ROIG VILA, 2003a i 2003b; ARTlCUA; EDUONLINE; EDUTIC; BRUNING, HORK, PYTLIKZILLIG (eds.), 2003; PYTLIKZILLIG, BRUNING, BODVARSSON (eds.), 2005; GARCÍA MARTÍNEZ, 2005).

– Incorporació de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació com a recursos habituals i estructurals en la recerca i en les accions de transferència i formació que se’n deriven (GOODYEAR, BANKS, HODSON & MCCONNELL (eds.), 2004).

D’això es tracta en IVITRA i fem mans i mànigues (en faena, hores i integració de grups de recerca, etc) a fi que puga ser tot a fi de bé.

[1] Extret de l’article: Martines, Vicent (2005): “Filología y Traducción al servicio del conocimiento de los clásicos Valencianos. Proyecto Institucional de Investigación de la Universidad de Alicante “IVITRA”y proyectos asociados”, Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, XI, Madrid, UNED EDICIONES.

Aquest treball s’emmarca en el context dels projectes de recerca plurianuals “Digitalització, Edició i Traducció d’obres valencianes”desenvolupat al si de l’IVITRA i del Conveni de Col·laboració entre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’IVITRA-UA. També se situa en el marc del projecte de recerca a l’empara del Conveni de Col·laboració entre el Instituto Cervantes-Centro Virtual Cervantes i l’IVITRA-UA per a la “Traducción y promoción de obras literarias europeas”. I, finalment, també se situa, quant a la metodologia, al si del Projecte Competitiu de Recerca “Clàssics valencians multilingües” (GV05/180), finançat per la Generalitat Valenciana. Així mateix, aquests projectes se situen al si de la Xarxa Europea d’Excel·lència “TRAMITECK” (GV: IIACDI/2004/8; MEC: HUM2004-22980-E; UE: 6FP-IST/NG-NoE/STREP-2004-64988-QEW6SNMTXU).